En moltes localitats catalanes, les processons que es desenvolupen al llarg de tota la Setmana Santa van encapšalades per una comitiva d'homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s'anomenen "Armats". Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, sˇn els protagonistes de bona part de les celebracions.  
 

DENOMINACIONS I NOMS

 
 

El terme "Armats" Ús la denominaciˇ mÚs generalitzada a Catalunya i a la Comunitat Valenciana per a designar els homes vestits de soldats romans que surten a desfilar a les processons de Setmana Santa, en representaciˇ dels soldats que custodiaven Jesucrist.

A les comarques de Girona s'utilitza el terme "Manaies" per a designar a aquests soldats. Hi ha qui creu que aix˛ Ús degut a que el terme provÚ de l'italiÓ "mannaia" que significa destral i que fa referŔncia a les armes blanques que duen els armats. Altres, per˛ atribueixen aquest nom a la figura del capitÓ dels armats de Barcelona, en Joan Menaies, que es va fer cŔlebre en la seva Ŕpoca i va acabar per donar el nom genŔric al capitÓ i per extensiˇ a cada un dels soldats. A la poblaciˇ de Verges, al Baix EmpordÓ, se'ls anomena "Manages".

En d'altres localitats, com Badalona, Besal˙ o Sant Vicenš dels Horts, els soldats reben el nom d"Estaferms" doncs aquesta guÓrdia "estÓ ferma" per protegir i separar a determinades persones importants de la resta del p˙blic de la processˇ.

 
 

INDUMENTÀRIA I ESTRUCTURA

 
 

Malgrat que se suposa que els armats han de representar soldats romans, a la prÓctica han dut, segons el poble i l'indret, el que la imaginaciˇ popular els hi ha atribu´t. En molts indrets, efectivament, es tracta d'una comitiva formada per un nombre variable d'homes vestits amb robes de centurions romans amb les seves cuirasses, escuts i llances caracterÝstiques. En d'altres, per˛, duen un vestuari propi que res tÚ a veure amb el dels romans. A Manresa, per exemple, porten uns cascs integrals que acaben amb unes llargues trenes blanques. A Besal˙, els primers estaferms es van insiprar en els soldats de l'antiga guÓrdia dels comptes de Besal˙ i per aix˛ encara avui van mig vestits de pagesos, amb la camisa blanca, la faixa i les espardenyes de vetes.

Tot i que cada grup de manaies tÚ la seva peculiaritat, generalmant estan estructurats de la segŘent manera: al capdavant hi ha el capitÓ, anomenat "Manaies" i que es distingeix dels altres per la seva vestimenta, un trompeta d'ordres, un grup de timbalers i la resta de soldats llanšers. En algunes localitats hi ha soldats que desfilen a cavall i en d'altres completes bandes de m˙sica que els acompanyen. Els manaies tenen el seu vocabulari propi: el "Manipul" Ús la secciˇ o companyia de la cohort romana, el "Castrum" Ús el local social o campament, el "Pilum" Ús la llanša javalina, etc

Les coreografies que els manaies realitzen pels carrers i places de les seves poblacions sˇn molt elaborades, requereixen de molts assaijos i ajuden a diferenciar cada grup de manaies. Normalment es realitzen seguint el toc dels timbals i van acompanyats amb forts cops de llanša al terra.

 
 

FUNCIONS

 
 

Segons alguns estudiosos aquests personatges aparagueren a les processons de la Setmana Santa a la primera meitat del segle XVIII. Tot i que originÓriament els armats sortien nomÚs en la processˇ de dijous sant per tal d'escenificar les tropes que el procurador Ponš Pilat envia amb l'objectiu de vigilar tot el procÚs de crucifixiˇ i mort de Jesucrist, en l'actualitat aquests grups tambÚ desfilen en d'altres moments de la Setmana Santa: en algunes poblacions acompanyen i procedeixen a la recollida dels diferents misteris o passos (els tabernacles al damunt dels quals hi ha les figures esculpides que representen escenes de la Passiˇ) i en d'altres simplement munten guÓrdia al costat de la imatge del Crist.

En l'actualitat, els armats ja no nomÚs surten en les festes de Setmana Santa sino que, com els diables i altres grups festius, han desenvolupat una dinÓmica pr˛pia fora del temps lit˙rgic que els ha portat a realitzar trobades sectorials, d'Ómbit provincial o nacional.

 
Text: Manel Carrera